dissabte, 17 de novembre del 2012

(25-N) Els partits catalans i Twitter

Són nou les forces polítiques que tenen possibilitats reals de ser al Parlament resultant dels comicis del 25-N: CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, ERC, SI, C’s, PxC i CUP. Al marge del que diran les urnes, és interessant veure el nombre de seguidors que tenen a Twitter així com algunes de les característiques de la gestió dels seus perfils en aquesta coneguda xarxa social, que bull amb cada campanya electoral.
En el següent gràfic, veiem el nombre d’usuaris de Twitter que segueixen a cada força política (arrodonint al centenar):

Al marge del nombre de followers i el gràfic resultant, podem també fixar-nos en alguns punts:
1) Els quatre partits amb més seguidors (CiU, ERC, SI i CUP) són, a dia d’avui, els únics que han fet ús de l’opció de modernitzar la seva imatge a Twitter gràcies als canvis, inspirats en Facebook, introduïts per aquest portal.
2) La CUP, ICV-EUiA, PP i PxC no retornen el follow (seguiment). SI i el PSC ho fan selectivament i CiU, ERC i C’s de manera quasi sistemàtica.
3) El de PxC és el perfil menys seguit i pitjor gestionat, fins al punt que és l’única formació sense un fons de canal personalitzat que li doni una imatge més corporativa.
4) Els partits que composen la federació de CiU i la coalició ICV-EUiA també tenen compte propi a Twitter. En tots els casos, però, amb molts menys seguidors que el perfil comú.
5) Els perfils analitzats per obtenir les dades aquí exposades són: @ciu (CiU), @Esquerra_ERC (ERC), @solidaritatcat (SI), @cupnacional (CUP), @socialistes_cat (PSC-PSOE), @Ciutadans_Cs (C’s), @icveuia (ICV-EUiA), @PPCatalunya (PP) i @plataforma_cat (PxC).

dijous, 8 de novembre del 2012

(25-N) Un 44% menys de candidatures a Catalunya

64 són les candidatures proclamades oficialment per concórrer a les eleccions catalanes del 25 de novembre. Comparant les dades actuals amb les dels comicis del 2010, es pot constatar un descens en el nombre de llistes que busquen obtenir representació al Parlament. L’explicació és la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) espanyola, que ara obliga als partits extraparlamentaris a entregar un nombre de signatures equivalent al 0,1% del cens de cada província per a poder’s-hi presentar. Com que Catalunya no s’ha dotat d’una llei electoral pròpia, aquesta exigència estatal ha condicionat aquelles formacions que volien ser a les urnes el 25-N, algunes de les quals no han reunit el nombre de firmes necessari.
Calia, doncs, assolir un mínim d’avals a Barcelona (4.042), Tarragona (556), Girona (502) i Lleida (313). Sempre tenint present la possible invalidació d’alguns dels avals, com els d’aquelles persones que signaven per a dues o més opcions electorals. Així doncs, Catalunya ha passat de 114 llistes el 2010 a 64, la qual cosa significa un descens del 44%. A continuació, es pot veure el nombre de candidatures a cadascuna de les quatre demarcacions catalanes (entre parèntesi les que hi havia el 2010):
Barcelona 16 (29)
Girona 16 (26)
Lleida 16 (29)
Tarragona 16 (30)