divendres, 22 de març de 2013

CiU i ERC a Barcelona: pàtria… i butxaca

No hi ha una sola Barcelona sinó moltes Barcelones. Això és vàlid a nivell d’idiosincràsia (encara conserven una certa identitat de poble zones com la Vila de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sants, Sarrià, etc.) i també des d’un punt de vista econòmic. A la capital de Catalunya hi ha barris que es confonen amb els més modestos de les poblacions veïnes de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs i altres que poden recordar-nos les zones més elitistes de Sant Cugat del Vallès. Per aquesta gran pluralitat interna, pel fet d’haver-hi múltiples Barcelones, la ciutat ens permet intentar explicar, sense sortir-ne, si el nivell de renda és un factor que condiciona el vot per CiU o ERC. Partint dels resultats als deu districtes barcelonins de les eleccions catalanes del 2012 i calculant el percentatge de vot que rep ERC comparat amb el de CiU, obtenim aquest gràfic:

A continuació, podem veure la renda dels diferents barris de la ciutat (dades del 2011) i un mapa amb les fronteres dels districtes per ubicar millor visualment els barris:
Font: elpais.com

Mantenint els districtes ordenats d’acord amb la correlació de forces ERC vs. CiU (primer gràfic), podem ara veure també el nivell de renda familiar (en %) dels barris que els composen (on 100 és igual a la mitjana de Barcelona) i els vots que aconsegueix CiU per cada vot d’ERC. Obtenim el següent:
Sant Andreu (renda barris: 38, 56, 62, 75, 77, 78, 80) 1 vot ERC --> 1,63 vots CiU
Nou Barris (renda barris: 34, 47, 51, 52, 55, 55, 55, 58, 63, 65, 66, 74, 75) 1 vot ERC --> 1,64 vots CiU
Sants-Montjuïc (renda barris: 57, 70, 71, 72, 73, 74, 78, 85) 1 vot ERC --> 1,69 vots CiU
Ciutat Vella (renda barris: 64, 76, 89, 97) 1 vot ERC --> 1,71 vots CiU
Sant Martí (renda barris: 52, 64, 68, 81, 84, 85, 88, 89, 123, 149) 1 vot ERC --> 1,75 vots CiU
Horta-Guinardó (renda barris: 64, 67, 73, 76, 79, 81, 81, 86, 90, 92, 102) 1 vot ERC --> 1,80 vots CiU
Gràcia (renda barris: 92, 98, 107, 114, 119) 1 vot ERC --> 2,08 vots CiU
Barcelona (global ciutat) 1 vot ERC --> 2,25 vots CiU
Eixample (renda barris: 96, 96, 100, 108, 121, 153) 1 vot ERC --> 2,60 vots CiU
Les Corts (renda barris: 116, 130, 242) 1 vot ERC --> 3,41 vots CiU
Sarrià-Sant Gervasi (renda barris: 139, 161, 176, 189, 193, 212) 1 vot ERC --> 5,85 vots CiU
Com s’observa, es passa del vermell monocolor als matisos i d’aquests al color verd en solitari. Tot i que CiU supera al partit de Junqueras en els deu districtes, com major és el nivell de renda també són millors els resultats de la federació i més dèbil és Esquerra davant seu.
A Sant Andreu, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí i Horta-Guinardó (on predominen els barris amb un nivell de renda familiar inferior a la mitjana barcelonina), ERC té més de la meitat dels vots de CiU. A Gràcia i l’Eixample (amb barris molt a prop de la mitjana de la ciutat i altres més clarament per damunt) els republicans tenen més d’una tercera part i menys de la meitat dels suports de CiU. Finalment, els dos districtes on juntament amb l’Eixample CiU té millors resultats en la seva pugna amb ERC que en el global de Barcelona, són Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. En el primer districte, Esquerra té menys de la tercera part dels vots de CiU, i a Sarrià-Sant Gervasi té gairebé sis vegades menys sufragis que CiU. La diferència tan pronunciada entre aquests dos últims districtes es deu al poc pes demogràfic del barri de Pedralbes, el més ric de la capital catalana, dins el conjunt del districte de les Corts.
A tall de conclusió, podem dir:
1) Tot i que l’estudi no és exhaustiu i no té en compte el pes en nombre d’electors dels barris (resultats per barris aquí) que conformen els diferents districtes, sí que suggereix que hi ha una correlació clara entre el vot a ERC o CiU i el nivell de renda familiar. Allà on aquesta és menor, ERC té més força davant CiU, mentre que als districtes més benestants CiU és molt més forta en comparació amb Esquerra.
2) Tenint en compte el punt anterior, no ha d’estranyar que republicans i convergents tinguin (i, per tant, escenifiquin) posicions diferents davant la política de retallades del govern de la Generalitat, i no només per una qüestió ideològica sinó també de pur rendiment electoral.
3) El mateix comportament de vot s’observa també amb PP i PSC. Als districtes on el nivell de renda és menor, el PSC té millors resultats davant el PP que als districtes amb una renda similar o, encara més, clarament superior a la mitjana. I afecta igualment a CiU i ERC fora de Barcelona. Per exemple, ERC és més forta comparada amb CiU a Santa Coloma de Gramenet (58,24%) que a Sant Cugat del Vallès (31,22%), o a Viladecans (50,71%) que a Sant Andreu de Llavaneres (31,09%).
4) Per tot l’anterior, hem de concloure que a Barcelona i a Catalunya el vot respon generalment (amb l’excepció d’ICV-EUiA, més indefinida nacionalment, i C’s, més indefinida socialment) a dues variables i no a una de sola. Els eixos esquerra-dreta (socioeconòmic) i independentisme-unionisme (nacional) tenen tots dos la seva importància, també en aquestes últimes eleccions, molt marcades pel debat sobre la independència.