divendres, 1 de novembre del 2013

Una frontera que perviu: el vot a Die Linke i les dues Alemanyes

Ja fa més de 20 anys que Alemanya va deixar enrere les quatre dècades de divisió entre la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya (RDA). Però les eleccions federals del setembre del 2013 (com les del 2009) permeten traçar la línia fronterera, desapareguda als mapes, entre l’Alemanya de l’Oest i la de l’Est. També en el cas de Berlín, ciutat marcada per la presència del mur que evidenciava amb cruesa la fractura nacional.
Die Linke és la suma dels hereus del Partit Socialista Unificat d’Alemanya (PSUA o SED, per les sigles en alemany) i escindits socialdemòcrates. El PSUA va governar la RDA durant 40 anys. A les eleccions al Bundestag del 2013, el segon vot (adreçat als partits) recollit per Die Linke evidencia la poca força d’aquesta opció d’esquerres a l’oest i, sobretot, al pròsper sud. És a l’est del país, coincidint amb el que era la RDA, on obté els millors resultats.
Mapa amb l’antiga frontera entre la RFA i la RDA. Tot seguit, mapa amb el % de vots a Die Linke el 2013:

 
Font: Bundeswahlleiter

A continuació, partit guanyador a les diferents zones de Berlín (de color groc, la línia divisòria imposada pel mur):
Font: BBC/Bundeswahlleiter
Com es pot veure, el vot a la democristiana CDU s’imposa al Berlín que pertanyia a la RFA i el vot a Die Linke al que formava part de la RDA. Ecologistes i socialdemòcrates treuen el cap com a primera força a les zones més properes al derrocat mur.
A l’Alemanya actual, un pacte alternatiu a la CDU de Merkel conformat per socialdemòcrates, verds i Die Linke seria matemàticament possible. Però ni l’SPD ni els Verds, que tenen alguna aliança amb Die Linke en l’àmbit municipal i regional, volen pactar amb aquesta força política a nivell estatal. Els mapes anteriors donen una idea prou clara de quin és el principal motiu: l’Alemanya reunificada d’avui en dia és el fruit de la victòria del projecte polític de la República Federal d’Alemanya, que va absorbir la RDA després de la fracassada experiència del règim socialista de l’Est, una experiència que amb els vots a Die Linke rep una injecció de legitimitat. Tot i que el suport a l’esquerra radical respon a diferents causes, i els länder de l’est del país són justament els que tenen una renda familiar mitjana més baixa, els mapes reflecteixen un reconeixement implícit a la RDA, encara que sigui a títol pòstum, fet que converteix en tabú les aliances amb Die Linke a nivell nacional.