diumenge, 14 de setembre de 2014

[Humor] Guia per a detectar independentistes “històrics”

Amb un toc d’humor, però també de realitat. Ara que la independència catalana té més suport que mai, arriba la guia de 10 punts per a detectar independentistes “històrics” i diferenciar-los dels d’última hora. Com identificar un independentista previ a l’onada sobiranista i diferenciar-lo d’un de posterior? Observem els següents punts:
1) El canal número 1 de la televisió està destinat a TV3. A continuació, la resta de canals de Televisió de Catalunya i els privats i comarcals/locals en català. Només després apareixeran La 1, Telecinco, Antena 3 i companyia.
2) Ambivalència de sentiments davant el procés català: dominen l’alegria i la il·lusió però hi ha un petit punt de desconcert i sentiment de pèrdua de la condició de radical. Això de la independència comença a ser massa mainstream. Caldrà buscar nous elements diferenciadors.
3) El bon independentista sol ser del Barça. També cotitzen bé equips com el Llevant, l’Atlètic Balears o el Sant Andreu. Fora dels Països Catalans, les simpaties han d’anar dirigides cap a clubs com el Celtic de Glasgow, l’Osasuna, el Rayo Vallecano, l’Olympiakos o la Roma. A més, és saludable que un racó del teu cor esportiu estigui destinat a la USAP, equip de rugbi de Perpinyà.
4) Al quiosc no es compra ni La Vanguardia ni El Periódico. I no perquè hagi sortit l’Ara, sinó ja d’abans.
5) L’estanquera és, també, una dona que regenta un estanc. Però no és en això que pensarà un independentista dels genuïns quan senti la paraula, sinó en la bandera d’un dels dos estats ocupants. Això el diferencia del “nou” independentista, que pot tenir problemes fins i tot per saber a quin segon estat es refereix l’expressió anterior.
6) A Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009, no hi havia un aplec de frikis sinó un acte polític que segellava el principi de la fi de l’autonomisme. Ho vas saber o voler veure tu abans que ho fessin els tertulians i intel·lectuals que poblen estudis de ràdio i televisió.
7) Si té menys de 40 anys, ha d’haver mirat, ni que sigui molt ocasionalment, el portal Racó Català i els seus fòrums. Si els ha llegit habitualment o hi ha participat i tot, s’esvaeixen pràcticament els dubtes.
8) No sol fallar el criteri de la territorialitat. Els independentistes “antics” se sentiran estafats quan els de darrera hora utilitzin un discurs i simbologia limitades a la comunitat autònoma de Catalunya, passant per alt els Països Catalans. La Muixeranga és tan pròpia com Els Segadors, i els grallers com els xeremiers.
9) L’independentista previ a l’onada és, poc o molt, partidari de la causa basca. En paraules per a iniciats, pateix una certa basquitis. No pot faltar una ikurriña al calaix de les banderes. És difícil que no hagi viatjat al País Basc. En cas afirmatiu, visitar el Guggenheim és opcional; és obligatori, en canvi, comprar el GARA.
10) El cas ja és de matrícula d’honor si s’ha patit alguna forma de repressió per part dels Mossos d’Esquadra. Des de les més severes i invasives fins a una identificació amb intimidació. Es convaliden peripècies del mateix tipus amb la Guàrdia Civil, però, en aquest cas, ja comences a tenir una edat.
Si compleixes en gran part els 10 punts anteriors, sens dubte ets un independentista previ a la “febre” 2009-2014. Els satisfàs tots 10? Ets dels “històrics” i, a més, mereixes ser enterrat amb tots els honors al Fossar de les Moreres. Si no t’hi identifiques gaire i el text t’ha deixat fred, però vols votar “Sí” (o “Sí-Sí”), sàpigues que és a causa de gent com tu que la independència és cada cop més factible. Només els moviments polítics que s’eixamplen, abandonen l’endogàmia i abracen una major heterogeneïtat i nivell de contradiccions, tenen possibilitats de triomfar. Així és com funciona la història.