diumenge, 30 d’agost de 2015

Qui truca a la porta?

És difícil trobar persones que no hagin sentit a parlar o tingut algun contacte, per mínim que sigui, amb els anomenats Testimonis de Jehovà. Això es deu al seu incansable proselitisme, que molts anys s’ha expressat en una implacable predicació porta a porta i darrerament ha apostat també per la presència estàtica en punts amb una alta afluència de persones, com les sortides de les estacions de tren i parades de metro, les places cèntriques o els voltants de grans centres comercials. Aquesta nova combinació de mètodes per a propagar el seu missatge, és perceptible en alguns punts de Catalunya, entre ells el Maresme.
No són pas poques les particularitats que presenta el cristianisme tal com l’entén la Societat Watchtower. Els testimonis fidels a la postura de la seva organització, no celebren el Nadal, no utilitzen el símbol de la creu ni creuen en el dogma trinitari, unes actituds que els separen de la majoria dels grups i subgrups que conformen l’ampli univers del cristianisme. Altres comportaments que han resultat cridaners o polèmics són la prohibició de celebrar aniversaris o la posició adversa a les transfusions sanguínies encara que pugui provocar la mort, un fet que ha suposat molts drames hospitalaris i judicials inadmissibles als ulls de la societat, amb un desgast d’imatge evident. També la negativa a servir en exèrcits, una postura valenta que ha costat milers de presos d’aquesta fe arreu del món, des de l’Alemanya nazi o l’Espanya franquista fins a l’actual Corea del Sud. Pels testimonis, està totalment vetat significar-se políticament i no se’ls permet votar en cas d’eleccions o referèndum. També han d’evitar tot contacte amb els qui han estat expulsats o s’han desassociat, excepte en casos on raons humanitàries o familiars facin necessari un mínim contacte en situacions molt concretes.
Perquè actuen d’aquesta manera els anomenats testimonis de Jehovà? Sense voluntat de justificar ni censurar, però si d’entendre la seva posició, els seguidors de la Watchtower guien la seva vida d’acord amb la Bíblia, de la qual fan una lectura amb versió pròpia i una interpretació singular. El rebuig a les transfusions de sang és justificat per l’organització basant-se en fragments de la Bíblia com els que parlen de no menjar sang (Deuteronomi 12:23) i abstenir-se’n (Fets 15:28-29). A més de cercar fonament bíblic per a qualsevol posicionament o decisió vital, un segon element que permet comprendre millor la idiosincràsia del grup i els seus integrants és la seva creença en la imminència de l’Harmagedon, que els ha portat a fer prediccions apocalíptiques equivocades. També els ha dut a tenir un autèntic sentit d’urgència, que és el que empeny, a vegades, a predicar amb una insistència i d’una manera invasiva que pot causar estranyesa o directament molèstia en el receptor.
Es calcula que al món hi ha uns 8 milions de testimonis de Jehovà. El seu arrelament notori està reconegut a l’Estat espanyol des del 2006. A Catalunya, el baròmetre de l’Institut Opinòmetre (2014) ha xifrat en un 0,4% el percentatge de fidels entre la societat catalana, dada bastant concordant amb els 40.000 seguidors catalans que l’organització diu tenir al nostre país. Pel que fa als llocs de culte, segons la Generalitat el 2013 hi havia 126 sales del Regne a tot Catalunya (vuit al Maresme). Unes xifres modestes, però que el situen com el sisè culte amb més fidels després de les comunitats catòlica, musulmana, protestant, budista i ortodoxa. Números a banda, estem parlant d’una organització vista, per la majoria dels qui la integren, com a l’única garantia de salvació i vida eterna. I, per a la majoria de la gent aliena i molts extestimonis, com a una camisa de força que té més de secta que de religió. La polèmica seguirà sent, doncs, la més fidel acompanyant dels Testimonis de Jehovà.