Els debats sobre identitat i llengua solen
ser cosa de minories. Però també és veritat que poden acabar tenint un impacte
considerable per al conjunt de la societat. A Galícia, el debat sobre la naturalesa de l’idioma propi i la seva relació amb
la llengua parlada en països com Portugal o el Brasil, és també una polèmica
acotada a determinats sectors. Però ha tingut continuïtat al llarg del
temps i alguns moments àlgids, com amb la codificació, el 1982, de la
llengua gallega gràcies a l’aprovació de la primera normativa oficial.
Gallec i portuguès provenen de l’antic
galaicoportuguès, una llengua nascuda a Galícia. Des dels segles XIV i XV, han viscut
un procés de diferenciació, entre altres causes per la progressiva castellanització
del gallec. Són avui dia dues llengües molt semblants, com català i occità, o
dues denominacions d’una mateixa llengua, com neerlandès i flamenc? El gallec
és una llengua parlada només a Galícia i algunes zones limítrofs o és part de
la lusofonia? Alguns estudis han situat el nivell d’intel·ligibilitat entre
gallec i portuguès a prop del 85%. Actualment, en els camps polític i social s’imposa la visió de dos idiomes
diferents, al camp filològic hi ha més igualtat i disputa.
A Galícia, l’isolacionisme defensa la ruptura entre gallec i portuguès,
considerats dos idiomes propers però diferents. Per contra, el
reintegracionisme manté que la unitat lingüística no s’ha trencat del tot i que
cal que això es reflecteixi en una normativa més propera a la portuguesa i
brasilera. Els defensors de la postura autonomista, o isolacionistes, critiquen del reintegracionisme la seva incapacitat
per tenir acollida fora de cercles acadèmics o molt polititzats i la dificultat
que suposaria per als lectors i a l’hora d’escriure aproximar el
gallec a l’estàndard portuguès. Els reintegracionistes
o lusistes consideren que els que defensen l’autonomia plena del gallec estan fomentant-ne
la desaparició en aproximar-lo al castellà i distanciar-lo artificialment del portuguès,
i que amputen les possibilitats de la producció cultural gallega a nivell de mercat
i perjudiquen el prestigi de l’idioma. (Text comparat gallec oficial/gallec reintegrat/portuguès: enllaç).
No
és prudent extrapolar les posicions en el debat lingüístic cap al terreny de la
política. És una temptació que podríem tenir els
catalanoparlants, en part influïts pel que passa al País Valencià, on el
valencianisme no qüestiona la unitat de la llengua i el secessionisme
lingüístic és promogut per grups espanyolistes i/o blavers. Tot i que el nucli
dur del reintegracionisme és bàsicament independentista, hi ha sensibilitat
polítiques diferents en tots dos costats. Per exemple, el president de Galícia,
Núñez Feijóo (PP), ha defensat la utilitat del gallec perquè el seu coneixement
permet comunicar-se amb més de 200 milions de persones, el que suposa un
reconeixement implícit de Galícia com a part integrant de la lusofonia. En
canvi, un dels independentistes gallecs més coneguts, l’escriptor
Xosé Luís Méndez Ferrín, és un dels més bel·ligerants defensors de la separació
lingüística entre gallec i portuguès.
El
gallec es troba en perill de desaparició a mitjà termini a causa de
dues raons fonamentals: el declivi del seu ús (la transmissió generacional del
gallec és el seu teló d’Aquil·les) i la dialectalització de l’idioma. Una major
aproximació a la normativa portuguesa i brasilera i un intercanvi cultural més
fluid, difonent a Galícia les cançons, creació literària, programes televisius,
etc. dels països lusòfons, podria revertir aquesta tendència segons els
reintegracionistes. La situació de la llengua potser seria una altra si el gallec
mitjà passés de veure l’idioma propi com un idioma reduït al territori de
Galícia a considerar-lo una llengua internacional, laboralment útil, amb diversos accents i gairebé 300
milions de parlants arreu del planeta, des del Brasil a Timor Oriental passant
per Portugal, Angola o Moçambic, entre altres països. La llengua de Rosalia
de Castro i Castelao i també la de Lula da Silva, José Saramago, Dilma Rousseff, Cristiano Ronaldo o Neymar. En qualsevol cas, pertoca als gallecs resoldre aquest debat
i, lògicament, assumir-ne les conseqüències.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada