dilluns, 4 d’abril de 2016

Arenys i la seva moció de censura

Les eleccions municipals del 24 de maig de l’any passat van suposar una situació política relativament nova per a la nostra vila. Tot i així, el fet que tres de les deu candidatures presents no obtinguessin representació, sumat als resultats potents de Junts per Arenys i ERC, va provocar una aparença de calma i estabilitat. El pacte de Junts per Arenys amb el PP, a l’espera d’una futura incorporació del PSC, semblava un pas més per a assegurar la mandat per part del govern municipal. Però la realitat complexa que van dibuixar les municipals del 2015 a Arenys de Mar, ha tornat a emergir amb el trencament de l’acord entre JxA i PP (7 regidors) i la decisió del PSC de sumar els seus vots a una majoria alternativa que inclou també ERC, CiU i ICV (8 regidors) i que compta amb el suport puntual de la CUP (2 regidors).
Junts per Arenys perdrà l’alcaldia a causa d’una moció de censura aquest dimecres 6 d’abril. Qui pot garantir, però, que en un mandat posterior aquest mecanisme legal i democràtic no li servirà per a recuperar-la? Igual que amb els governs de coalició al marge de la força més votada, un mai sap a quin costat es trobarà en funció dels resultats electorals. No sembla, per tant, un acte de prudència fer creu i ratlla a una possibilitat que és plenament legítima i que enlloc està escrit que sempre t’hagi de jugar a favor o en contra sinó que és neutral i accessible per a tothom.
La CUP i el PSC han estat els partits més reticents a donar suport a la moció de censura. Els seus vots eren la clau per arribar als nou regidors que marquen la majoria absoluta. Amb el pas dels mesos, s’han anat desplaçant gradualment fins a implicar-se en el moviment de relleu a l’alcaldia. La decisió del PSC és clara, al marge que satisfaci o no. La posició de la CUP, però, és segurament la que sembla més incomprensible a primer cop d’ull. Perquè dóna suport a la moció però no entra a govern? Tenia tres sortides: primera, no donar suport a la moció, amb la qual cosa hauria estat avassallada pels detractors de Junts per Arenys; segona, votar a favor i entrar al govern, fet que li hagués valgut la crítica de buscar cadira i ser, en el fons, “com els altres”. La tercera opció era la de transició: no exercir de salvavides de Junts per Arenys però tampoc entrar com a un soci més en un govern de coalició a diverses bandes. Afinitats programàtiques i personals a banda, les directrius que dóna la CUP nacional van en aquest sentit: preferentment, o es controlen àrees clau de govern o es va a l’oposició.
Tornant a la polèmica de la moció, cal recordar que a les darreres municipals, 11585 arenyencs tenien la possibilitat de votar. Més de 4800 persones no van anar a votar, mentre que sí que ho van fer gairebé 6800 vilatans. D’aquests, 200 van optar pel vot nul o en blanc. Més de 600 van apostar per les opcions sense representació. De les que van poder accedir a l’Ajuntament, van superar la barrera del miler de vots Junts per Arenys (6 regidors) i ERC (4). Entre el mig miler i el miler de suports, trobem la CUP (2), el PSC (2) i CiU (1). Per sota del mig miler però passant el 5% necessari per a accedir el repartiment d’escons, hi ha ICV (1) i PP (1). JxA i PP sumaven 7 regidors i 2325 vots davant els 8 regidors i 2814 vots d’ERC, PSC, CiU i ICV, que s’elevarien a 3601 suports si s’hi sumen els de la CUP. És una manera d’enfocar-ho. Una altra manera de veure-ho: la llista d’Estanis Fors va quedar primera i va aconseguir 1914 vots, clarament per damunt dels 1196 d’Esquerra Republicana. Però la política municipal no és la Fórmula 1, el determinant no són les posicions sinó el gruix del suport rebut i la capacitat de pacte. Per això, la setena força política, el PP, formava part fins fa poc del govern municipal. I pel mateix motiu, ara la primera força en restarà al marge i la nova alcaldessa serà Annabel Moreno (ERC). Un fet que, evidentment, uns veuen amb bons ulls i altres no. Com s’està comprovant.