dimecres, 3 d’agost de 2011

Els partits extraparlamentaris tenen motius per estar indignats

De cara a les eleccions estatals del 20 de novembre, podem viure una situació bastant paradoxal arran de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
Després del naixement del denominat “moviment 15-M”, coneguts els seus membres com a “indignats”, hem vist que tots els partits han intentat contemporitzar-hi i reflexionar sobre una bona part de les seves demandes. Tot i la heterogeneïtat del moviment de protesta, un dels punts estrella assumit més transversalment ha estat el rebuig a la dita partitocràcia i al bipartidisme. En conseqüència, els mobilitzats pel 15-M han defensat la necessitat de reduir el pes dels principals partits i les seves maquinàries a través de llistes obertes, un sistema electoral més proporcional i nous i més eficaços canals de participació política directa per part de la ciutadania.

El cas és que, pocs mesos abans de l’inici de les protestes en diferents ciutats de l’Estat espanyol pel que entenien que era una democràcia de baixa qualitat, es va procedir a modificar la LOREG (la llei electoral espanyola) per part de PSOE, PP, CiU i PNB, de manera que l’apartat tercer de l’article 169 estipula ara que els partits que en els anteriors comicis no han obtingut representació parlamentària, han de reunir el 0,1% de signatures dels electors inscrits en el cens de la circumscripció on aspirin a resultar escollits. Al desplegament logístic que hauran de realitzar aquests partits per assolir les firmes cal afegir-hi el cost que poden suposar els tràmits notarials. I cada ciutadà pot signar només per una candidatura. Si ho fa perquè dues o més llistes es puguin presentar, les seves signatures seran anul·lades.

Per tant, és plausible pensar que en les properes eleccions espanyoles del 20 de novembre moltes paperetes electorals desapareixeran dels col·legis de votació fins al punt que desenes i desenes de milers d’electors podrien veure com la seva llista predilecta ja no és una opció de vot. Pel que fa a Catalunya, això obliga a reunir unes 4.000 signatures a Barcelona i aproximadament 550, 500 i 320 a Tarragona, Girona i Lleida de manera respectiva. Hi ha partits que ni tan sols arriben a aquest nombre de vots el dia de les eleccions, la qual cosa fa virtualment impossible que puguin passar el tall de les firmes.

Fins i tot, i com ja han apuntat alguns experts, en el cas que la Junta Central Electoral fes una lectura restrictiva del nou redactat de l’article 169.3 de la LOREG, partits amb presència al Congrés de Diputats però sense representació en algunes demarcacions es podrien veure obligats a obtenir aquest 0,1% de signatures a la província en qüestió. No sembla que per partits fortament implantats això hagi de ser un obstacle important, però a Catalunya podrien haver d’anar a la recerca d’aquestes firmes el PP (Girona), ERC (Lleida i Tarragona) i ICV-EUiA (Girona, Lleida i Tarragona). El mateix requisit l’hauran de satisfer, de ben segur, forces polítiques consolidades al seu territori però sense diputats a Madrid. Aquest és el cas del PSM-EN a les Illes Balears i Pitiüses o Compromís al País Valencià.

Caldrà veure com evoluciona la qüestió en els propers mesos. El que sembla clar és que aquesta modificació de la LOREG, que fa molt més difícil l’accés de formacions minoritàries o emergents no ja al Congrés dels Diputats de Madrid sinó a les pròpies urnes, farà augmentar el grau d’indignació i la desafecció ciutadana cap al sistema i la classe política, i molt probablement també el nombre d’electors que optaran pels vots nul i en blanc.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada