Ja fa
més de 20 anys que Alemanya va deixar enrere les quatre dècades de divisió
entre la República Federal d’Alemanya (RFA) i la República Democràtica Alemanya
(RDA). Però les eleccions federals del setembre del 2013 (com les del 2009) permeten
traçar la línia fronterera, desapareguda als mapes, entre l’Alemanya de l’Oest
i la de l’Est. També en el cas de Berlín, ciutat marcada per la presència del
mur que evidenciava amb cruesa la fractura nacional.
Die Linke és la suma dels hereus del Partit Socialista
Unificat d’Alemanya (PSUA o SED, per les sigles en alemany) i escindits
socialdemòcrates. El PSUA va governar la RDA durant 40 anys. A les
eleccions al Bundestag del 2013, el segon vot (adreçat als partits) recollit per Die
Linke evidencia la poca força d’aquesta opció d’esquerres a l’oest i, sobretot, al pròsper sud. És a l’est del país, coincidint amb el que era la RDA, on obté
els millors resultats.
Mapa
amb l’antiga frontera entre la RFA i la RDA. Tot seguit, mapa amb el % de vots a Die Linke el 2013:
Font: Bundeswahlleiter
A continuació, partit
guanyador a les diferents zones de Berlín (de color groc, la línia divisòria imposada pel mur):
Font: BBC/Bundeswahlleiter
Com es
pot veure, el vot a la democristiana CDU s’imposa al Berlín que pertanyia a la RFA
i el vot a Die Linke al que formava part de la RDA. Ecologistes i
socialdemòcrates treuen el cap com a primera força a les zones més properes al
derrocat mur.
A l’Alemanya
actual, un pacte alternatiu a la CDU de Merkel conformat per socialdemòcrates,
verds i Die Linke seria matemàticament possible. Però ni l’SPD ni els Verds,
que tenen alguna aliança amb Die Linke en l’àmbit municipal i regional, volen
pactar amb aquesta força política a nivell estatal. Els mapes anteriors donen
una idea prou clara de quin és el principal motiu: l’Alemanya
reunificada d’avui en dia és el fruit de la victòria del projecte polític de la
República Federal d’Alemanya, que va absorbir la RDA després de la fracassada experiència del règim socialista de l’Est, una experiència que amb els vots a Die Linke rep una injecció de legitimitat. Tot i que el suport a l’esquerra radical
respon a diferents causes, i els länder de l’est del país són justament els
que tenen una renda familiar mitjana més baixa, els mapes reflecteixen un
reconeixement implícit a la RDA, encara que sigui a títol pòstum, fet que converteix
en tabú les aliances amb Die Linke a nivell nacional.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada