dimecres, 20 de juliol del 2016

Les dones i els textos sagrats

“Abimèlec arribà a la torre, la va atacar i va acostar-se fins a l'entrada per calar-hi foc. Llavors una dona va llançar una mola sobre el cap d'Abimèlec i li va fracturar el crani. Ell va cridar de seguida l'escuder que li portava les armes i li va dir «Desembeina l'espasa i mata'm. Que no es digui mai de mi: «L'ha matat una dona». El seu escuder el traspassà, i va morir.”
El text anterior és d’un passatge de la Bíblia (Jutges 9:52-57) però resumeix prou bé la visió de la dona que impregna tant el llibre sagrat dels cristians com el dels musulmans, l’Alcorà. I els versicles que aborden el tema, cal dir-ho, no tenen sempre el punt “simpàtic” del paràgraf anterior i solen ser menys literaris i més crus. A l’Alcorà (4:34) s’estableix que “els homes tenen autoritat sobre les dones en virtut de la preferència que Déu ha donat als uns més que als altres”. Evidentment, hi ha corrents dins les religions que relativitzen aquestes cites atribuint-les al moment històric o contraposant-les a altres fragments més propers als seus postulats. A d’altres sectors, aquestes idees sembrades al llarg de les escriptures els reforcen en la seva posició més rigorista. Una cosa és evident: els qui es pregunten el perquè del paper secundari de les dones a l’Església catòlica o a les comunitats musulmanes, poden trobar una resposta ben clara als seus textos sagrats.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada