“Abimèlec arribà a la torre, la va atacar i va
acostar-se fins a l'entrada per calar-hi foc. Llavors una dona va llançar una
mola sobre el cap d'Abimèlec i li va fracturar el crani. Ell va cridar de
seguida l'escuder que li portava les armes i li va dir «Desembeina l'espasa i
mata'm. Que no es digui mai de mi: «L'ha matat una dona». El seu escuder el
traspassà, i va morir.”
El text anterior és d’un passatge de la Bíblia (Jutges 9:52-57) però resumeix
prou bé la visió de la dona que impregna tant el llibre sagrat dels cristians
com el dels musulmans, l’Alcorà. I els versicles que aborden el tema, cal
dir-ho, no tenen sempre el punt “simpàtic” del paràgraf anterior i solen ser menys
literaris i més crus. A l’Alcorà (4:34)
s’estableix que “els homes tenen autoritat sobre les dones en virtut de la
preferència que Déu ha donat als uns més que als altres”. Evidentment, hi ha corrents
dins les religions que relativitzen aquestes cites atribuint-les al moment històric
o contraposant-les a altres fragments més propers als seus postulats. A d’altres sectors, aquestes idees sembrades
al llarg de les escriptures els reforcen en la seva posició més rigorista. Una
cosa és evident: els qui es pregunten el perquè del paper secundari de les
dones a l’Església catòlica o a les comunitats musulmanes, poden trobar una
resposta ben clara als seus textos sagrats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada