divendres, 17 de febrer de 2012

Vuit apunts sobre Baltasar Garzón

1) La figura de Garzón ha despertat unes polèmiques i discussions inusuals en un magistrat. La seva incursió al món de la política, la publicació de llibres, el seu exhibicionisme, la investigació dels GAL un cop enemistat amb el PSOE, el protagonisme en el combat contra ETA, les investigacions sobre afers que anaven més enllà de les fronteres de l’Estat... Aquests i altres elements l’han engrandit i alhora l’han convertit en un personatge molt observat i discutit.
2) La causa contra l’exdictador xilè Augusto Pinochet, les investigacions sobre les desaparicions a l’Argentina durant la dictadura militar o la instrucció sobre els crims comesos pel franquisme, han fet de l’exjutge un símbol per a molts dels damnificats d’aquests règims. En el cas espanyol, moltes víctimes del franquisme han vist per primera vegada una escletxa legal per aconseguir una certa reparació i la localització dels cossos dels seus familiars assassinats.
3) Algunes de les seves investigacions o processaments amb més projecció mediàtica (Bin Laden, Henry Kissinger, Silvio Berlusconi, Guantánamo) han estat vistes com a actuacions amb un punt de frivolitat perquè garantien l’atenció de l’opinió pública però no oferien perspectives d’assolir resultats pràctics.
4) Garzón ha estat acusat de no actuar sempre amb un respecte escrupolós cap a les garanties que la llei preveu per als acusats. Els que formulen aquesta acusació recorden, per exemple, les escoltes telefòniques desestimades en el cas Nècora. També el desinflament del cas Egin, diari tancat cautelarment pel polèmic exjutge en una decisió que amb els anys es va provar injustificada. O l’operació antidroga fracassada contra el buc Privilege.
5) Un dels episodis més polèmics del fins ara magistrat és el de les detencions d’independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). L’actuació de Garzón, que va dirigir l’operació i posteriorment va mostrar una gran indiferència davant les múltiples denúncies de tortures, va acabar suposant, el 2004, una condemna del Tribunal d’Estrasburg a l’Estat espanyol per negar-se a investigar els maltractaments denunciats per nombrosos detinguts, els quals van explicar que Garzón dirigia la mirada al sostre quan li relataven els fets en comparèixer davant seu. Aquesta negligència va obligar a l’Estat a indemnitzar els denunciants i assumir els costos del procés.
6) La causa del franquisme és només una de les tres que han afectat Baltasar Garzón. En la primera, l’andalús ha estat inhabilitat per 11 anys per ordenar que es gravessin les converses entre els acusats del cas Gürtel i els seus advocats sabent, segons el Tribunal Suprem, que era una decisió contrària a la llei i, per tant, suposava prevaricació. En la segona, relacionada amb l’arxiu d’una causa contra diversos directius del Banco Santander després d’haver rebut diners del mateix Banco Santander (i altres entitats) per organitzar uns cursos als Estats Units, Garzón ha eludit la condemna pels pèls. El Tribunal Suprem considera que hi ha hagut un suborn, però com que la querella es va presentar tres anys i 25 dies després dels fets, per aquests 25 dies s’entén que el delicte ha prescrit.
7) Més enllà dels errors comesos, que han acabat amb la seva carrera, Garzón ha estat objecte d’una persecució atiada des de determinats sectors polítics i mediàtics amb un objectiu clar: expulsar-lo de la carrera judicial.
8) Un magistrat, i menys un amb les seves responsabilitats, no pot acabar tenint una legió d'aferrissats adeptes i alhora un munt de detractors. Un jutge ha de ser percebut com un element imparcial que es limita a aplicar la llei. Un jutge, com un àrbitre de futbol, fracassa quan és idolatrat per una de les parts i vist amb aversió per l’altra. Despertar milers de fílies i fòbies és cosa dels clubs de futbol o les estrelles del cinema, mai d’un jutge seriós i eficient.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada