Arenys de Mar: marca electoral vs. llista local

Quan amb el vot es determina la composició del consistori del seu poble, els ciutadans solen tenir més en compte que mai quines són les persones que integren les llistes dels diferents partits, molt especialment qui és el cap de llista i, per tant, alcaldable. En canvi, el factor ideològic perd força. Això explica que sovint hi hagi un comportament electoral clarament diferenciat en els comicis locals.

Eleccions europees al marge, del novembre del 2010 al mateix mes del 2011 s’ha concentrat el cicle electoral (eleccions catalanes – municipals – espanyoles). Això permet comparar el comportament electoral dels arenyencs en els àmbits d’Arenys de Mar i supramunicipal. Aquesta última dada s’obté d’integrar els resultats de les eleccions catalanes i estatals. És útil i adequat fer la mitjana entre els comicis catalans i espanyols perquè si només se’n prengués un dels dos de referència, hi hauria partits que en resultarien perjudicats perquè tradicionalment treuen millors resultats a les catalanes (CiU, ERC i ICV-EUiA) o a les espanyoles (PSC-PSOE i PP).

A l’hora de fer la comparació, tant la CUP com el Bloc Municipal n’han de quedar al marge. Totes dues forces només van concórrer als comicis locals. Sí que es poden comparar els resultats de CiU, PSC, ICV-EUiA, PP i ERC. Però en el cas dels republicans, no obstant, no es poden treure conclusions perquè la presència de la CUP (a nivell municipal) i de SI i RCat (a nivell català) distorsiona els resultats. Només així s’entén que, a Arenys de Mar, ERC obtingui els millors registres del cicle electoral en les eleccions que sempre li són menys favorables: les del Congrés espanyol, perquè desapareixen els seus competidors independentistes 

La situació és molt més clara per a les altres quatre forces amb presència a l’ajuntament d’Arenys de Mar. Amb la comparació dels resultats del darrer cicle electoral, obtenim aquest gràfic:

CiU – En una conjuntura més favorable que mai, la federació ha obtingut els pitjors registres a Arenys de Mar (22,68%). Aquesta xifra contrasta amb el 42,39% de suport que resulta de la mitjana entre comicis catalans i estatals.

PSC – Els socialistes d’Arenys (21,92%) han generat més confiança que els seus companys de files que aspiraven a governar la Generalitat i l’Estat (16,57%). En un context de davallada socialista, la llista d’Arenys de Mar pràcticament ha calcat, el 2011, els resultats del 2007. 

ICV-EUiA – La coalició ecologista rep més del doble de vots a les eleccions a l’ajuntament (14,63%) que en aquelles d’àmbits territorials superiors (6,76%) i aconsegueix tornar a registres propis del PSUC.

PP – Els populars tenen menys vots a les municipals (13,12%) que a les catalanes i espanyoles (14,35%). Aquest és un patró habitual en el PP. Els resultats de les municipals del 2011 són els millors des del final de la dictadura però continuen, per poc, per sota del suport rebut en convocatòries electorals que van més enllà del municipi.

Tot i que hi ha moltes variables en joc, resulta evident que a Arenys de Mar hi ha hagut tres opcions polítiques que han obtingut un suport popular molt diferent segons fos més important la marca electoral (eleccions catalanes i espanyoles) o bé l’alcaldable i els restants integrants de la llista (eleccions municipals).

Si prenem els resultats en els àmbits català i espanyol com a referència, trobem un PSC que guanya en la proximitat (+32,29%), una CiU que es desinfla clarament quan es tracta de confiar en les persones que integren el seu projecte a Arenys (-46,50%) i una ICV-EUiA que coixeja com a marca electoral però que amb la suma del valor afegit dels seus candidats arenyencs viu un ascens vertiginós a nivell municipal, on obté més del doble de confiança ciutadana (+116,42%).

Les xifres i els gràfics suggereixen que l’elector d’Arenys de Mar ha tingut molt en compte la composició de les llistes electorals locals. Només així s’explica que CiU passi dels 3.093 i 2.735 sufragis de les eleccions catalanes i espanyoles als 1.288 quan hi ha en joc l’alcaldia d’Arenys. I que, en la direcció contrària, ICV converteixi els 407 i 528 suports de catalanes i estatals en 831 a nivell municipal quan, precisament, la participació és molt més baixa en aquestes eleccions.