Josep Anglada i el bastió de Vic

Les eleccions municipals celebrades el passat 28 maig del 2023 van estar marcades per un gran augment de l’abstenció, especialment entre els partidaris de la independència de Catalunya. Des del punt de vista ideològic, aquesta no concurrència a les urnes va afectar més els votants tradicionals de forces d’esquerra que aquells que aposten per la dreta. Per altra banda, hi va haver un augment de vot remarcable a candidatures, molt diverses entre elles pel que fa a la qüestió nacional i amb diferents nivells de radicalitat ideològica, que van fer bandera de la seguretat ciutadana, la lluita contra l’incivisme i la denúncia de la immigració massiva.

D’alguna manera, i malgrat les diferències existents entre aquests partits, la dretanització del vot és un fil conductor que uneix fets com la majoria absolutíssima de Xavier Garcia Albiol (PP) a Badalona, l’entrada del Front Nacional de Catalunya (FNC) en una ciutat com Manresa, la sorprenent victòria de Sílvia Orriols (Aliança Catalana) a Ripoll, els resultats de Vox i el retorn de Josep Anglada a l’Ajuntament de Vic. I serà justament Vic la gran protagonista del present article. És a la ciutat dels sants i capital osonenca on Anglada va aconseguir 1.193 vots (8,82%) amb el seu nou partit Som Identitaris (SOMI), una formació contrària a la immigració i a la independència de Catalunya, si bé es diferencia de Vox pel seu posicionament relativament anticentralista i regionalista. Un resultat menor en el context de dretanització del vot que hem assenyalat, però meritori tenint en compte que el 2019 Anglada havia perdut l’acta de regidor en trobar-se inhabilitat per haver amenaçat a Twitter un jove menor d’edat amb idees oposades a les seves.

Com molts ja saben, Josep Anglada va ser el fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit nascut el 2002 i que un any després entraria per primer cop als ajuntaments, el 2007 s’estendria per diverses comarques i fregaria el cel amb la punta dels dits en les eleccions catalanes del 2010 (75.000 vots i a poques dècimes d’entrar al Parlament) i les municipals del 2011 (66.000 vots i 67 regidors). A partir d’aquí, el debat sobiranista impulsat pel creixement de l’independentisme i les surrealistes trifulgues i conflictes interns de PxC portarien el jove partit a fracassar a les eleccions catalanes del 2012 i a quedar-se amb només 9 regidors a tot Catalunya després de les municipals del 2015. Entremig, Josep Anglada, el seu líder indiscutible, va ser expulsat el 2014 pels seus antics companys, que fins llavors havien avalat el seu estil irrespectuós, verbalment agressiu i de conducció política extremadament vertical. Una expulsió convulsa que va incloure la imputació i judici contra tres exdirigents de PxC acusats de temptativa d’homicidi contra Josep Anglada, que va acabar amb la seva absolució per part de l’Audiència de Barcelona. Finalment, Plataforma per Catalunya desapareixeria irreversiblement el 2019, amb gran part dels seus dirigents i alguns militants de base ingressant al partit que ara lidera l’extrema dreta espanyola: Vox.

Tornant a Vic, el 2003 Josep Anglada es convertiria en regidor de la jove PxC, un partit pioner a Catalunya i l’Estat espanyol, on va convertir-se en la primera força a rebutjar el fenomen de la immigració des d’una perspectiva xenòfoba que tenia èxit electoral. D’aquesta manera, aquest vigatà d’idees franquistes i militant destacat de Fuerza Nueva i altres grups d’extrema dreta espanyolista, passava a inaugurar una nova etapa com a regidor electe a la recerca d’un nou perfil polític, ara marcat per la radicalitat només en la qüestió migratòria, si bé una càmera oculta de Canal 9 va demostrar que entre l’Anglada de sempre i el nou Anglada la diferència radicava exclusivament en la carcassa. Però el gran terrabastall vigatà va succeir el 2007, quan el partit d’Anglada va pujar fins als quatre regidors i va superar el 18% dels sufragis. Els nervis i la pressa de la resta de partits van fer de PxC el gran protagonista de la legislatura. Com a mostra d’aquesta improvisació motivada per la por a Plataforma, tenim la conformació d’un govern de concentració efímer entre CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA, que va deixar durant un temps la CUP com a única força rival de Plataforma a l’hora d’acaparar el vot insatisfet amb l’obra de govern. Quatre anys més tard, el 2011, Anglada va conèixer el seu sostre electoral (5 regidors, 19,94% vot) i el 2015 va quedar-se amb un únic representant.

Un cop enterrades les sigles de Plataforma per Catalunya per aquells que l’havien expulsat del partit, el 2019 Josep Anglada va aconseguir presentar llistes de Som Identitaris (SOMI) en quatre municipis a part de Vic (0 regidors, 2,85% vot), aconseguint el seu únic regidor a Manlleu i uns resultats dignes però insuficients a Roses i el Vendrell. Els registres van ser més fluixos a Badalona, on Garcia Abiol no deixa espai per als seus competidors. En canvi, aquest 2023 els resultats de SOMI han estat millors a Vic (2 regidors, 8,82% vot) que als altres municipis on s’ha presentat: el Vendrell (1,88%), Santa Oliva (0,27%) i Barcelona (0,03%). A més, i com a símptoma revelador que Anglada es troba sense espai polític fora de Vic, no ha pogut mantenir les llistes de Roses, on Vox ha entrat a l’ajuntament amb una candidatura plena de persones procedents de SOMI, i de Manlleu, on Aliança Catalana ha aconseguit el seu primer càrrec electe a Osona.

El camaleònic Josep Anglada va entendre, en el tombant del segle XX al XXI, que calia renovar la imatge política enterrant la simbologia i el discurs que connectaven directament amb el franquisme i l’extrema dreta violenta per a presentar-se com un català preocupat per la immigració i la inseguretat. I no l’hi va sortir del tot malament. Ara, amb l’experiència que aporta l’edat, sembla haver encetat una segona transformació: moderar la seva manera d’expressar-se, caracteritzada per provocacions constants contra companys de consistori, enemics polítics i periodistes. Un cop és conscient que difícilment serà mai diputat al Parlament de Catalunya ni a les Corts de Madrid i que en cap cas arribarà a l’alcaldia de Vic, ha apostat per diversificar el discurs polític i deixar enrere les seves polèmiques declaracions i les anades i vingudes constants dels jutjats.

D’aquesta manera, espera mantenir-se políticament viu al seu bastió vigatà com a força d’oposició. Ara bé, si Vox s’articula a Vic i fa una llista amb cara i ulls, el terreny de joc de Som Identitaris i Anglada es reduirà. I si, per l’altre costat, Aliança Catalana fa una candidatura a la capital d’Osona, perillarà encara més el seu futur polític. Tot i l’innegable olfacte polític de l’ultradretà Anglada, fins i tot el bastió de Vic on es troba enclaustrat podria estar en risc d’aquí a quatre anys.