El cristianisme extravagant: mormons

Tot i ser una tradició religiosa nascuda als Estats Units, lligada al conjunt del continent americà i penetrada com cap altra per la idiosincràsia nord-americana, el cristianisme mormó (o mormonisme) no és profeta a la seva terra. De fet, mentre el catolicisme i el judaisme han aconseguit entrar en el terreny de la respectabilitat religiosa als Estats Units, reservada inicialment als grups i subgrups que integren la família cristiana protestant, els mormons encara generen força suspicàcies i provoquen algunes hostilitats. En una enquesta publicada el 2012 per Pew Research, mentre el 97% dels enquestats mormons es consideraven part del cristianisme, només el 51% dels nord-americans ho veia de la mateixa manera. En un estudi del mateix institut fet l’any 2023, es detectava que hi havia només tres posicionaments davant el fet religiós que generin més rebuig que simpatia als Estats Units d’Amèrica (EUA): ateisme, islam i mormonisme, essent aquest últim el més mal vist del tres.

Creat als Estats Units en el primer tram del segle XIX, període d’una efervescència espiritual incomparable, el mormonisme és ara una fe religiosa global amb presència als cinc continents. Dels aproximadament 18 milions de mormons que hi ha al món, la immensa majoria formen part de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, institució religiosa que reivindica Joseph Smith (1805-1844) com el seu profeta i fundador. A Smith, assassinat a trets pels seus enemics, es deu l’aparició del Llibre de Mormó, un text considerat sagrat pels seus seguidors, essent un complement necessari de l’Antic i el Nou Testament juntament amb altres textos sagrats. Aquest llibre és essencialment la història d’uns jueus que fugen de l’Orient Mitjà abans de la destrucció del Temple de Salomó (587 aC) i que arriben en algun indret de les Amèriques, fet a partir del qual es converteixen en ancestres d’unes tribus indígenes americanes la història de les quals es desenvolupa fins a aproximadament 400 anys després de la mort de Crist. Un dels moments àlgids del llibre es produeix quan, després de la seva resurrecció, Jesús visita també els pobles del continent americà. Fins ara, els estudis i descobriments arqueològics, lingüístics o d'ADN no han permès avalar els fets que recull el Llibre de Mormó ni ubicar la geografia i ciutats que s’hi esmenten. A més del Llibre de Mormó, aquesta fe religiosa també considera escriptura els llibres Doctrina i Aliances i La Perla de Gran Preu. És especialment rellevant el conegut com a Doctrina i Aliances, que recull revelacions posteriors a la publicació del Llibre de Mormó i contradiu o matisa aquest llibre en matèries com la naturalesa de Déu o el paper de la poligàmia.

Igual que altres grups com els Testimonis de Jehovà o els adventistes, els mormons van ser una expressió del moviment restauracionista, és a dir, de l’intent de restaurar un cristianisme original que l’Església catòlica hauria segrestat i corromput i que la reforma protestant hauria estat incapaç de recuperar. En aquest sentit, no només rebutgen el catolicisme sinó també el protestantisme, encara que va ser gràcies a aquest últim que van aparèixer. Què diferencia els mormons (o sants dels darrers dies) de catòlics i protestants? Moltes coses, i molt importants. Per posar només alguns exemples, els mormons no abracen el dogma trinitari ni el principi del pecat original; tampoc participen de la tradicional dicotomia cel-infern sinó que consideren que hi ha tres nivells o graus de cel; pensen que les famílies tenen el potencial de ser eternes; i creuen en la revelació divina contínua a través de la figura del president de la seva església, a qui anomenen també profeta. Però la ruptura més gran amb el cristianisme mainstream té a veure amb la naturalesa de Déu. Mentre per la resta del cristianisme Déu és el creador fora de la creació, un ens abstracte, etern i immutable, als ulls del cristianisme mormó Déu és un personatge de carn i ossos i subjecte al canvi. No només això, sinó que els éssers humans tenen el potencial d’acabar esdevenint Déus algun dia a través del procés que ells defineixen com d’exaltació. Això constitueix una barrera teològica insalvable entre els mormons i el cristianisme tradicional, que veu aquest plantejament com a incompatible amb el monoteisme. A causa d'aquestes diferències, hi ha moltes persones que no ubiquen el mormonisme a la perifèria del cristianisme sinó que el consideren directament una religió abrahàmica independent, com l'islam o el judaisme.

El cristianisme mormó es vehicula bàsicament al voltant de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, que com hem destacat concentra la quasi totalitat de les persones que s’identifiquen com a mormons o sants dels últims dies. No obstant això, hi ha altres grups amb una certa rellevància. Destaquen, en aquest sentit, la Comunitat de Crist i els grups fonamentalistes mormons. La Comunitat de Crist és una església que assegura tenir 250.000 seguidors i que va néixer el 1860 amb el nom d’Església Reorganitzada dels Sants dels Darrers Dies, tenint per cap el fill gran de Joseph Smith, líder i creador del mormonisme. Des del primer moment, aquest grup va condemnar i es va desmarcar de la poligàmia practicada per la major part del moviment mormó entre la dècada dels 40 del segle XIX i l’entrada del segle XX. Actualment, la Comunitat de Crist s’ha allunyat molt dels seus postulats fundacionals i es troba en vies de convertir-se en una església protestant més, sense gairebé cap lligam real amb la figura de Joseph Smith i amb una adhesió al Llibre de Mormó simbòlica i en vies de desaparèixer. Per altra banda, els mormons fonamentalistes es troben dividits en desenes de grups, però tenen en comú que són els únics que encara practiquen la poligàmia, que ells prefereixen anomenar matrimoni plural. Estan establerts en zones de Utah i altres estats veïns. Algunes fonts situen en uns 35.000 el nombre de membres d’aquests grups, que comparteixen un estil de vida lligat al practicat pels pioners mormons del segle XIX.

A Catalunya hi ha només 13 capelles (no confondre amb temples) de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, una de les quals es troba a Mataró. Des dels anys 90, aquesta confessió religiosa té presència i està reconeguda també a Andorra. Als Països Catalans no n’hi ha cap en funcionament, però està anunciada la futura construcció d’un temple a Sant Cugat del Vallès (vegeu el seu futur aspecte a la fotografia de sobre). Nascut a l’estat de Nova York, el mormonisme va patir persecució violenta contínua durant els seus inicis i va haver de reubicar-se a Ohio, Missouri i Illinois. Finalment, va trobar la pau anhelada quan el gruix del moviment es va instal·lar al que acabaria sent l’estat de Utah i altres punts de la regió d’entre muntanyes. A més de per abstenir-se de l’alcohol, el tabac, el cafè i el te, els mormons són coneguts pel seu proselitisme, només comparable per la seva persistència amb el dels Testimonis de Jehovà, que els ha permès estendre’s amb èxit fora dels Estats Units i implantar-se arreu del món, sobretot a Oceania i l’Amèrica central i del sud.